Mea Culpa està fundada per M. Àngels Largo i Xisco Segura. Llicenciats en Art dramàtic per l'ESAD de l'Institut del teatre de Barcelona.

Mea Culpa neix de la necessitat d'apropar el teatre i la literatura a la gent jove. Després d'uns quants anys dedicats a la docència teatral amb joves i de veure i viure el seu gran potencial i energia, vam pensar que la millor manera de dur a terme aquesta aproximació seria elaborar una proposta que facilités l'entrada de la cultura a les aules. I així va néixer el projecte de posar en escena les lectures obligatòries de batxillerat. Donar una volta a aquesta "obligatorietat" i posar cara i veu i moviment als personatges que llegien. Capgirar una mica el concepte de "lectura clàssica/ avorrida" per transformar-la en una història real que apel·la directament als alumnes i els fa partícips de les vides de tots aquests personatges de paper. Qui no s'ha sentit algun cop com el personatge de la Mercè Rodoreda: la Colometa, quan en un moment crític de la seva vida diu:

..." I em vaig haver de fer de suro, perquè si hagués estat com abans, de carn, que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg".

Segur que moltes persones es poden sentir identificades! Perquè els clàssics són universals!

Mea Culpa creu que la cultura neix, es crea i es transforma quan s'entén de forma conjunta. Hem de deixar d'entendre les arts com a disciplines per si mateixes i entendre-les com un tot on l'escriptura, la il·lustració, l'escultura, els audiovisuals, la fotografia, el teatre... poden anar agafades de la mà i aconseguir coses molt més potents que soles.

Mea Culpa aposta per un teatre de contingut, de qualitat, honest, fet amb humor i amor, on professionals del sector treballin per explicar històries als alumnes que les vegin, per captar-ne l'atenció i perquè entenguin que, a vegades, una lectura obligatòria no només acaba amb un examen, sinó amb algun aprenentatge més enllà del paper o de l'escola.

Alguna cosa de les persones de sobre l'escenari fa ressonar i vibrar al pati de butaques. I això és el que busquem: ressò, empatia, vibració.

Si en els primers anys la nostra motivació va ser apropar les lectures prescriptives als joves a través del teatre, ara obríem un altre camí: Arribava Cr#sh (Tothom pot caure): la necessitat de desenganxar-nos del contingut "obligatori" de les aules per basar-nos en qui les habiten: les alumnes/ adolescents. Apostem per apropar la cultura posant al centre aquell qui la veu: qui són, què els passa, què els preocupa, què necessiten? Cr#sh parla dels éssers humans des de l'honestedat, amb humor i amor parla de la Colometa i de La Rosalia, de l'Amy Whinehouse, de tants i tants joves anònims que han patit o pateixen les pressions del seu entorn. Parla de salut mental.

Mea Culpa treballa cada dia per reinventar-se, rellegir-se i reformular-se al costat dels més joves; per crear un teatre transformador i transgressor; per continuar donant veu als clàssics i donar pas a allò més modern, per obrir camí cap a una cultura a l'abast de totes.

Quan el teatre és necessari, no hi ha res més necessari.

Peter Brook